10.8.16

Flaixos de llum blanca



Totes les malalties tenen estigma, totes les malalties, sobretot si són cròniques, són molt dures. Els escriptors que en parlen, sobretot si són ells qui les pateixen, sovint tendeixen a "sorprendre i pertorbar", que deia Oscar Wilde. A fer que el lector senti com si li passés a ell mateix.

A mi aquesta història explicada en forma de petits relats metaforitzats com a "flaixos de llum blanca", els del sostre d'un passadís d'hospital, per la lucidesa que desprenen, m'ha recordat el cas d'un familar proper. Que morí malalt de diabetis. Fa mal recordar-ho, perquè una embòlia, no ben diagnosticada, el va dur a la mort. Tot i que no m'agrada d'amagar el cap sota l'ala, sé que cal mirar qualsevol malaltia de cara a cara.

En el magnífic llibre que ens ocupa, l'autora el que fa és literaturitzar la malaltia, com quan metaforitza la ferida oberta en un peu mitjançant un "pegot de quitrà" (78), que també s'ha de solidificar. Aquesta imatge, a més a més, presentaria les connotacions negatives del negre del quitrà. I a continuació compara els fantasmes dels dits extirpats, que encara sent com si els tingués, amb les cues de sargantana, que continuen vives després d'haver-les tallat. "Qui sap?", acaba dient.

Qui escriu això fa temps que no pot dur sandàlies a l'estiu per l'obligació de dur plantilles per al peu. Potser això fa que entengui bé la manera com l'autora insinua que ella tampoc no en podrà dur més perquè ha perdut els dits del peu. Tot i el lleu sentit de l'humor, que és sempre present en tot el llibre, la constatació d'aquesta impossibilitat és ben punyent.

És un llibre per ser llegit i rellegit, però amb la deguda calma, perquè és prosa poètica. Com cal mirar també les il·lustracions que acompanyen el text, molt artístiques, que no solen ser gaire literals, sinó que van més enllà. L'escriptora és l'esposa de Joan Peruga, autor de La república invisible (obra que vaig tenir el plaer i el goig de fer-ne una altra ressenya en aquest blog), i El museu de l'elefant. Un aplaudiment per a l'Editorial Andorra, que també ha publicat aquest llibre, i crec que es caracteritza pel bon gust en les seves publicacions, tant pel que fa als texts -el contingut-, com el disseny formal del llibre com a objecte.

BURGUÉS, Pilar Flaixos de llum blanca. Andorra: Editorial Andorra, 2015

Cap comentari: