Primera part

El títol d'aquest llibre em recorda les paraules recollides per André Maurois a Un art de viure, on una dona diu que va estimar un home i ell la va estimar, i amb això ja tenia la seva part (de felicitat) a la vida. Com aquesta Primera part, la de tots els primers i grans amors que no només són insubstituïbles sinó que omplen tota una vida, més enllà del temps que hagin durat. Un títol originalíssim i molt ben trobat, doncs. "Que nunca segundas partes fueron buenas", però malgrat tot la vida continua. "Jo també he estat feliç" és la traducció del Et in Arcadia ego, d'algunes obres clàssiques, que aquesta obra tan autobiogràfica em recorda.

A banda de l'amor, el gran tema d'aquest llibre és la malaltia, sigui la tuberculosi incurable en aquella època, o la malaltia mental, que no m'agrada com és abordada, en una època que no se sabia el que se'n sap ara, i que s'anomena "histèria" en el llibre. "Els malalts són els qui més troben qui els vol" (149): perquè estimar algú malalt és estimar de debò, com ho fa Helena, la protagonista que escriu en primer persona. "El sofriment és el millor mestre"(212), és una afirmació sàvia.

En definitiva, una obra que és un anticànon digne de recuperar, tot i que no és un llibre per a golafres. És escrit amb una sensibilitat molt especial. La d'una dona feminista que sap molt bé quan estima i quan no, que no coneixerà el seu estimat en la vellesa deteriorant perquè no hi arribarà pas mai. Una petita joia, aquesta novel·la, encara que té gairebé quatre-centes pàgines.

SUÑOL, Cèlia Primera part. Martorell: Adesiara editorial, 2014

La darrera participació a TV L'Hospitalet, parlant dels anticànons del meu club de lectura.

I ara què, homenet?

Una història realista i idealista alhora. Narrada de manera esplèndida, mostra les dificultats de supervivència d'una parella jove a l'Alemanya dels anys 30, tot i que s'estimen molt. Amb dos sobrenoms: "Xaieta" ella, "nen" ell. De fet el protagonista es diu Hans com l'escriptor. Ningú que no hagi tingut problemes econòmics algun cop a la vida no pot projectar-se en la història com cal, però.  

Sembla que ells dos siguin pràcticament els únics personatges amb bondat de la novel·la, a més a més. "La Xaieta agrada a totes les bones persones" ( 233). El moment més emotiu és quan ell li proposa de casar-se: "Com si tots els arbres de Nadal de la seva vida s'haguessin encès de cop dins seu" (16). 

El motor de la història, la dificultat de guanyar-se la vida per a la parella i el menut que esperen, topa constantment amb la tendresa entre ells dos: "com una lluent vena de plata que penetrés dins la més negra de les pedres" (338). Però, igual com a Oi que maten els cavalls?, sembla que sigui impossible de surar per a ells dos, el que és especialment dur per a ell, perquè és un home. "La pobresa no és solament misèria, és també un crim que es castiga. La pobresa és una màcula, la pobresa és sospitosa"(382).

Una característica especial del llibre són aquests títols que expliquen per sobre el que passarà a continuació, semblen el "continuarà" que diuen algunes sèries. Aquest autor és un bon anticànon, va ser un èxit a partir del 1932, i ara no se'n parla. Va publicar més llibres que es troben en català a la mateixa editorial que aquest, sembla que tots amb aquest realisme objectiu. El malson i Irreversible dos d'ells. Aquest llibre és magistralment ben escrit, reitero, i el tema és molt original i enganxador per poc que hagis patit en aquesta vida com els protagonistes. He plorat amb sinceritat al final, un final que és massa injust.

FALLADA, Hans I ara què, homenet? Barcelona: Edicions de 1984, 2009