6.9.15

El carreró contra Còssima



L'autor d'aquest llibre, Joaquim Carbó, tot i els premis que va aconseguir en el seu moment (incloent-hi ser finalista del Premi Sant Jordi del 1966), va acabar dedicant-se sobretot a la literatura juvenil,  per exemple La casa sota la sorra, perquè la seva obra per adults no va acabar de surar, malgrat la seva qualitat. Com la d'aquest llibre, una barreja de realisme i d'idealisme, aquest darrer el de la protagonista, la Còssima, enfrontada a un carreró de personatges hostils.

Un carreró on arriba des de Sud Amèrica, on el seu pare, que l'acompanya, es va exiliar després de la Guerra Civil. Ella de seguida s'espavila i troba feina, però el seu pare no. Es refugien a casa la seva àvia, però de manera estantissa, amb el perill que els prenguin el pis quan l'àvia es mori. Aquesta situació de pobresa serà l'origen de la trama del llibre, que no vull desvelar pas. Només vull remarcar com aquest anticànon es fa ressò, a la pàgina 99, d'un altre gran anticànon, Folch i Camarasa. "No sabia que en Folch i Torres tingués un fill que escrivís tan bé...", diu l'àvia, tot recomanant Adéu, abans d'hora a Còssima. Un títol que seria un símbol del que passarà al capdavall. Més endavant també es parla de Calders i Rodoreda, que són tot el contrari d'uns anticànons.

També al costat d'aquest carreró de mala mort, l'obra parla sovint del carrer Tuset, de les seves botigues, del seu progrés; és un element, en l'any 1969 en què es va publicar aquest llibre, que permet de situar la història. En tres capítols que serien el plantejament, nus i desenllaç, tres dies dins el mateix any, es conforma tota l'acció, que és feta sobretot de diàlegs que ens van mostrant les maneres de ser dels personatges.

La història compta amb un final obert, duríssim, que recorda Rocco i els seus germans, la gran pel·lícula italiana de la mateixa època. Una novel·la que també podria haver generat una gran pel·lícula. I que jo he provat de ressenyar fent-li una mica de justícia.

CARBÓ, Joaquim El carreró contra Còssima. Barcelona: Editorial Cadí, 1969

10 comentaris:

Júlia ha dit...

Recordo molt bé aquest llibre, em va impressionar, una llàstima el que ha passat amb Carbó pel que fa a la seva literatura per adults, no és l'únic

Helena Bonals ha dit...

Sí, Júlia, no crec que l'oblidi, aquest llibre.

Jordi Dorca ha dit...

Com el Modernisme, la capacitat de comparar obres de gèneres, èpoques i arts diferents. Això és la cultura, en realitat.

Helena Bonals ha dit...

Sí, Jordi, les comparacions no han de ser forçosament odioses!

Jordi Dorca ha dit...

Ràpid contracomentari.
!!

Helena Bonals ha dit...

Ha, ha!

Loreto Giralt Turón ha dit...

No sabia que havia fet literatura per adults, per tant, deu ser ben veritat el què dius. La Casa sota la sorra sí que la conec.
Crec que, a més, l'escriptor és de Caldes de Malavella, ben aprop del meu poble de naixença.

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
no entenc com se l'ha arribat a marginar com a escriptor d'adults, aquest autor.

Salvador Macip ha dit...

Té molt de ganxo, quan escriu per adults, llàstima que no s'ha prodigat més. Aquest no el coneixia.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies per llegir-te la ressenya, Salvador.