11.1.14

L'ombra de Sant Benet de Ramon Carreté

D'entrada cal dir que l'única ombra en aquest llibre són els dos pròlegs de Ferran Adrià i Andreu Buenafuente, que l'obra no necessita en absolut. Feta en l'habitual estil de Ramon Carreté en el seu bloc, carregat d'erudició, però també amb sentiment a voltes i amb sentit de l'humor en d'altres. I impecablement ben escrit, segons sospito, en bona part de la seva mà, tot i compartir l'autoria amb Adolf Todó.

Qui escriu això ha de reconèixer que el capítol o narració que més li ha agradat és el dedicat a Ramon Casas, però tot el llibre és un compendi d'històries entre la realitat i la ficció, amb el "leit motiv" d'una vella d'ulls blaus i el seu gat. Els quals surten a la majoria de les narracions, molt ben construïdes, o sigui amb molta imaginació, d'una manera gens plana, que sempre et sorprenen.

Un exemple de sentit de l'humor, quan un personatge parla com si fos un popular personatge: "- Porque é que estas coisas me acontecen sempre a mim? Porque? Porque?" (144). O quan el personatge històric de Colom se'l vol fer passar no només com a català sinó també de Manresa. O quan un altre personatge diu "Demostreu-los, bon germà, que els de Manresa són tremendos!" (195).

Però també hi ha fragments amb força: "I que no ens hem de precipitar, sinó que hem de ser previsors, capaços d'analitzar fredament la situació, tenir el cap clar en situacions d'angoixa i decidir què cal fer en cada context (68). I en relació amb el que hem citat abans, el que diria Mourinho, hi ha el que em sembla una referència encoberta a Josep Guardiola, natural del Bages, en parlar d'un abat: "Sabia fer, volia fer, feia i feia fer, i sempre apassionadament" (151).

També Ramon Carreté té la manera de fer que tendeix a excel·lir de Guardiola. El llibre no és pas gens comercial, però es fa llegir, parlant de la pesta, dels àrabs, de l'expropiació del monestir, sempre en relació amb la vida dels seus monjos, fins a l'actual Món Sant Benet. Per això val la pena de llegir-lo, un gran anticànon per a qui en sigui digne.

CARRETÉ, Ramon. L'ombra de Sant Benet. Barcelona: Angle Editorial, 2012

8 comentaris:

Joana Navarro ha dit...

Gràcies, Helena. Sempre e despertes les ganes de llegir amb les teues ressenyes
B7s

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Joana! Ja feia temps que no penjava cap anti, no és fàcil de trobar perles com aquesta!

KRT ha dit...

Per al·lusions, moltes gràcies! En fas una crítica molt generosa.

L'objectiu del llibre era (i és) donar a conèixer Sant Benet de Bages i incentivar els que no el coneguin perquè hi vagin, i els que el coneixen perquè hi tornin. Sé que tu hi has estat sovint (hi vius a prop) i, com jo, t'estimes aquell indret tan ple d'història.

Ramon Carreté (KRT)

Helena Bonals ha dit...

Ramon,
l'objectiu del llibre crec que és aconseguit!

Loreto Giralt Turón ha dit...

En fas una bona crítica, el tindré en compte

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
no et sabria dir si en queden exemplars a Sant Benet.

jordim ha dit...

A veces es bueno evitar los libros comerciales, y otras veces lo otros..

Helena Bonals ha dit...

Tens molta raó, Jordim. La tesi i l'antítesi.