El barber violador de Joan Rendé

Una història un xic esperpèntica, realista però literària, plena d'imatges poètiques alhora. El protagonista és un barber conco que viu obsessionat per les dones del seu poble i de Barcelona quan hi baixa. Obsessionat pel sexe, però també té sentiments.

I és que la història, situada a les darreries del fraquisme i principis de la democràcia, ens mostra el protagonista com a víctima de la repressió, tot i tenir un retrat de Franco penjat a la barberia. "A dreta llei, el barber no podia precisar encara si el poder havia canviat de mans o si les mans havien canviat de poder"(130).

Hi ha un fragment, al capítol VI, que seria una imatge d'allò en què es converteix el desig, el desig del protagonista per una dona, en ser aconseguit. El barber vol aconseguir l'única cirera que no s'han endut els estornells de l'arbre, "Era com si  no volgués ser violada. Més delit encara per al barber" (84). Però en tenir la cirera a la mà la rebrega. És el que sol passar a la vida.

Tots els comentaris del narrador o el protagonista respecte les dones, són lúcids, fan pensar, encara que aparentment no diguin res de nou. "La realitat mata  el desig" (133), afirmació que és ja un tòpic, però és que la realitat que l'envolta sí que va contra el desig. També: " I si hagués gosat, després què? Després se li hauria fos el desfici, com la neu quan toca l'aigua, de la qual és feta" (156), tot plegat, molt brillant. El protagonista és més potencialment violador que no pas de fet, és molt contemplatiu.

La història és, doncs, molt original, i ben lligada. Cap al mig del llibre hi ha dos capítols que són el clímax, molt ben narrats. El final és envoltat de misteri, però és, sembla, per tancar-ho d'alguna manera, molt literària al capdavall. Un brindis per Rendé.

RENDÉ, Joan El barber violador. Barcelona: Edicions 62, 1997