7.4.10

La casa de gel de Joan Pons

El començament del llibre, a l'apartat 1 ("Em dic Simó Vallès i som l'home més lleig del món"), em recorda el principi de La transformació de Kafka: "En despertar-se Gregor Samsa un dematí, després d'un son intranquil, es va trobar al seu llit convertit en un insecte monstruós"(7)(tradueixo del castellà). Com a l'obra de Kafka, ens hem d'imaginar l'home més lleig del món tant com l'insecte monstruós, sense veure’l en cap moment. Una lletjor que es relaciona amb l'art del segle XX, que pot arribar a ser molt antiestètic, perquè el que importa és la idea interior. Per això mateix el protagonista de La casa de gel vol escriure, perquè té molta vida interior. L’exterior ja pot estar gelat, ell ja pot semblar un monstre.

En relació a la cita del principi “Allò que estimem per damunt de tot d’un home és el que pot escriure’s. El que no pot escriure’s, mereix ser viscut?”:jo crec que el que no pot escriure's no mereix ser escrit, però potser sí ser viscut. Que un llibre no permeti de ser interpretat no vol dir precisament que no mereixi de ser llegit, per exemple. Però entenc que es vol referir a la importància de l’art per sobre la vida.

Sobre "l'amor i l'art, que són les dues cares de la mateixa moneda" (capítol 40), jo entenc que l'art seria la metàfora de l'amor: l'enamorament és el que hi ha darrere de tota la literatura, de tots els poemes, de totes les paraules. Si no ets poeta, almenys llegeix poesia, si vols conservar l'emoció de l'amor. Per cert que és curiós com Simó passa d’anomenar la seva estimada d’Eulàlia a Laia i de Laia a Eulàlia, com si s’apropés i distanciés d’ella constantment.

Hi ha un moment que sembla que el llibre, a través del pare de Simó, faci apologia de la guerra, o simplement diu que es pot trobar bellesa en ella també. El meu nebot m'ho va dir un dia: “A mi no m'agrada la nit”. “Per què?”, dic jo. “A tu t'agrada la mort?” A mi m'agrada la nit, però Maleïdes les guerres, que diu Jordi Cornudella. De fet aquesta història és basada en la Guerra Civil, des del punt de vista de les esquerres. La cita del final és molt clara: “Només hi ha els perseguits i els perseguidors, els enfeinats i els cansats.” (F.S. Fitzgerald). La meva contracita: “Perquè arribar a considerar que no hi ha cap diferència entre el culpable i la víctima significa abandonar qualsevol esperança. I d’això en diuen infern, filla”, diu Kundera a El vals de l’adéu (84).

Pel que fa a la forma, "Fes règim i de tant en tant salta-te'l": si no hi haguessin passatges més sobrers, no destacarien els més brillants. A mi em va molt bé aquest sistema d’apartats curts, puc agafar el llibre en qualsevol moment i deixar-lo en qualsevol moment, sense perdre el fil. Pocs llibres em captiven tant, a més.

L'única cosa que no m'agrada del llibre és la frase de la coberta tan comercial, "La història d'amor de l'home més lleig del món". Em recorda el subtítol de la pel·lícula La insostenible lleugeresa del ser: "Historia de amor" deia en castellà, com si amb un títol així no es pogués guanyar espectadors! A mi La casa de gel em resulta un títol molt suggerent per ell sol. Una casa ha de ser un lloc acollidor, no pas gelat, sinó una llar. I la història d’amor no és el l’únic fil del llibre, ni és pas la part més ben construïda. M’agrada la comparació, però, que fa amb Orgull i prejudici del que li passa amb Laia, el “temperament excepcional” (142) d’Elisabeth Bennet que li atribueix. I sobretot, lligant la història d’amor amb la vida del pare, per poder sortir de la casa de gel de la Guerra Civil i de la casa de gel personal, és molt bona la referència a la caverna de Plató. Un llibre que no deixa fred, però que s’ha de fondre en el pensament per entendre’l a fons.

PONS, Joan La casa de gel. Alzira: Edicions Bromera 2010
KAFKA, Franz La metamorfosis. Madrid 1999
CORNUDELLA, Jordi Maleïdes les guerres. Barcelona: Edicions 62-Empúries 2003
KUNDERA, Milan El vals de l’adéu. Barcelona: Edicions Destino 1989

20 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Molt bé. Com sempre, has captat l'essència. Ara, ja discutírem al QL!

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, veí, per captar que he captat!!!

Olga Xirinacs ha dit...

M'agrada que comentis els entrellats dels llibres.
Demà posaré al blog el que em sembla del famós qüestionari sobre el cànon literari, proposat per la Institució de les Lletres Catalanes a través de 2.000 enrevessades enquestes.

Helena Bonals ha dit...

Que interessant, Olga, aquest tema!

Mireia ha dit...

Caram quanta intertextualitat en aquest post! Molt complet!

He buscat informació sobre aquest llibre i, així a primera vista, no em crida gaire l'atenció, però no se sap mai...

Helena Bonals ha dit...

I doncs, que hi busques en un llibre, Mireia? Aquest ho té pràcticament tot, narració i reflexió. I originalitat en les idees, sobretot al voltant del mite de la caverna. És dels que saps que rellegiràs algun dia, encara que només ho facis en fragments. Comença molt bé, acaba deixant bon regust de boca. El títol ja paga, no és gens superficial. Aquest autor no crec pas que sigui considerat un anticànon en el futur.

txernòbil brain ha dit...

bon blog!

Helena Bonals ha dit...

Gràcies pel comentari, txernòbil brain! Has vist que tinc un altre bloc de comentari de poesia? Potser hi penjaré algun poema teu.

Mireia ha dit...

havia dit que no em cridava l'atenció per PURA INTUÏCIÓ, Helena.

Però la veritat és que hi busco el que tu esmentes, en un llibre= narració i reflexió, i sobretot hi busco una manera "especial" de rebre el missatge narratiu (allò que vaig batejar al meu blog com L'ESTIL EDUARD MÀRQUEZ)

M'ho hauré dde repensar això d'aquest llibre que ens proposes, clar que sí!
un petonàs

txernòbil brain ha dit...

si! ja l'he estat xafardejant, i cal dir que el trobo molt interessant. Gràcies!

Joana ha dit...

Gràcies Helena, m'agrada la idea de compaginar narració i reflexió a les meus lectures.

Has fet una ressenya molt completa, ara ens toca llegir-lo i comprobar punts de vista al voltant d'una mateixa lectura. De vegades sembla fàcil, però altres podem arribar a fer interpretacions totalment dispars i ahi és on fonalmentalment trobem el plaer de compartir punts de vista diferents.

Una gran abraçada

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


TE SIGO TU BLOG




CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...


AFECTUOSAMENTE
ANTICÁNONS

ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE CHOCOLATE, EL NAZARENO- LOVE STORY,- Y- CABALLO, .

José
ramón...

Joan-Pol Puntal ha dit...

Veig que segueixes en la teva labor encisadora ...jo tot just acabo d'aterrar. salutacions!

Helena Bonals ha dit...

Quina il·lusió més gran de retrobar-te, Joan-Pol!!! I tu, continues fent de les teves? Jo ara treballo en una biblioteca, i he hagut de disminuir forçosament la productivitat. Prioritats, diuen...

jordim ha dit...

las frases de promocion han hecho que aparque muchos buenos libros..

Helena Bonals ha dit...

jordim: tens raó, aquest és un bon llibre malgrat la frase de promoció.

Anònim ha dit...

Ai, no tradueixis del castellà, amb les traduccions catalanes que hi ha... J. Llovet (Proa), E. Sòria-H. van Lawick (Bromera) i, potser la millor de totes (ho dic pels resultats, perquè no sé alemany), Joan Fontcuberta (Quaderns Crema).

Helena Bonals ha dit...

És que no en tenia cap a l'abast, però jo m'he llegit la de Jordi Llovet. Ja sé que no ho hauria d'haver fet pas, però vaig tirar pel dret...

Audrey ha dit...

La teva ressenya m'ha captivat i ja el tinc a la tauleta del llit, ahir vaig anar a la Biblioteca i vaig 'carregar' reserves...:-)

Salutacions,.

Helena Bonals ha dit...

Quina il·lusió, Audrey, és la primera vegada que em passa que algú va i es compra un llibre que jo recomano! Molt agraïda.