El nàufrag feliç

Un escriptor de categoria, humana i literària. Per això, al principi deu dir que "Afortunadament per als personatges de l'obra, no tenen gran cosa a veure amb la humanitat". Que no són més que ell i la dona amb qui es va casar. Convertits en protagonistes, amb un altre nom, d'aquesta història, per molt que ho negui.

Una categoria que li ve donada a aquest autor pel fet de ser "de dretes i de missa", com deia ell, sí, però d'una família, la de Folch i Torres, que tot i ser-ho es va posar del costat dels rojos a la Guerra Civil. Perquè Catalunya estava per sobre de tot, com per als alemanys deutschland über alles. I també per allò que el mateix Folch i Camarasa deia de la seva manera d'escriure. Que no és la de "sang i semen", sinó l'ensucrada, sentimental, però molt per sobre de la del seu pare, més famós que no ell. 

Tot i que alhora és agut, àcid i fins i tot cínic. Que mossega amb el que escriu, vaja. De fet, fins i tot, encara que sigui una història amable, és inquietant segons com, com la majoria d'obres de Kafka. El tema de la religió omple tot el llibre, fins i tot quan diu: 

    En aquesta hora et vaig conèixer, Maria.

    Cada vespre, com una mena d'Àngelus, salvant respectuosament totes les distàncies, ho penso (24).

O sigui, creu en el seu amor tant com ella, "tan segura com jo de tot el que era nostre" (62), i en fa el temple de la cançó de U2 One. 

És una mena d'Evelyn Waugh, de qui ell va traduir-ne Retorn a Brideshead, o de Jane Austen però en home. Per enamorar-se necessita admirar l'altra. Recorda o millor dit anticipa l'obra de vellesa Testa de vell en bronze. El protagonista de El nàufrag feliç naufraga a gust, perquè ja no necessita la literatura, alhora que es troba escrivint aquest llibre, "per no ofegar-se" (22). Com a Sala de miralls, en un diari. La contradicció típica dels autors com el de Don quixot, que critiquen la literatura des de la literatura. Però sobretot es carrega els editors, al capdavall. 

La ironia omple tot el llibre, i en algun moment fa molt de riure, tot i que és molt dur. És ple d'expressions i paraules que són de molta cultura. Un autor que no hauria de ser un anticànon, és del millor que tenim a Catalunya. Els de Petits plaers de Viena l'han encertat.

FOLCH I CAMARASA, Ramon El nàufrag feliç. Barcelona: Viena edicions, 2022