El títol d'aquest llibre em recorda les paraules recollides per André Maurois a Un art de viure, on una dona diu que va estimar un home i ell la va estimar, i amb això ja tenia la seva part (de felicitat) a la vida. Com aquesta Primera part, la de tots els primers i grans amors que no només són insubstituïbles sinó que omplen tota una vida, més enllà del temps que hagin durat. Un títol originalíssim i molt ben trobat, doncs. "Que nunca segundas partes fueron buenas", però malgrat tot la vida continua. "Jo també he estat feliç" és la traducció del Et in Arcadia ego, d'algunes obres clàssiques, que aquesta obra tan autobiogràfica em recorda.
A banda de l'amor, el gran tema d'aquest llibre és la malaltia, sigui la tuberculosi incurable en aquella època, o la malaltia mental, que no m'agrada com és abordada, en una època que no se sabia el que se'n sap ara, i que s'anomena "histèria" en el llibre. "Els malalts són els qui més troben qui els vol" (149): perquè estimar algú malalt és estimar de debò, com ho fa Helena, la protagonista que escriu en primer persona. "El sofriment és el millor mestre"(212), és una afirmació sàvia.
En definitiva, una obra que és un anticànon digne de recuperar, tot i que no és un llibre per a golafres. És escrit amb una sensibilitat molt especial. La d'una dona feminista que sap molt bé quan estima i quan no, que no coneixerà el seu estimat en la vellesa deteriorant perquè no hi arribarà pas mai. Una petita joia, aquesta novel·la, encara que té gairebé quatre-centes pàgines.
SUÑOL, Cèlia Primera part. Martorell: Adesiara editorial, 2014
4 comentaris:
Una recomanació més per al calaix de les tasques pendents. So many things to read, so little time! Gràcies, Helena, pels teus savis consells.
Aquesta obra la faré servir per al club de lectura d'anticànons que porto, al gener.
Fabulosa recomendación de lectura.
Un beso, Helena
Moltes gràcies, Ana! Es fa el que es pot!
Publica un comentari a l'entrada