Ressenya a Nervi de Viure no és fàcil d'Enric Massó
Viure no és fàcil d’Enric Massó
Guanyar el premi Sant Jordi, certament, no és fàcil.
Aquest llibre és l’anticànon per excel·lència. Guanyador d’aquest premi el
1960, va desbancar La plaça del diamant
de Mercè Rodoreda. Raó per la qual va ser molt criticat, tot i que sembla ser
que Josep Pla era entre el jurat. Així va ser com del màxim èxit passà al màxim
oblit, d’una manera semblant a una autora com Olga Xirinacs. Dic que és un gran
anticànon perquè el llibre és molt bo, realista però no tan depriment com ho
sol ser Mercè Rodoreda.
Jo pensava que el món de les “querides” era
anterior a la Guerra Civil, però en aquesta novel·la se’ns retrata tot aquest
món de rics (o no tan rics, que viuen del món de l’estraperlo, per exemple),
que solen mantenir una dona amb un pis a banda de ser casats. O bé se’n van
pels cabarets a cercar més aventures. En aquesta obra no se salva ningú, ni els
dos protagonistes, el Joaquim i el Jordi, més aviat fora del que és recte, ni
la Fina, una noia que no es deixa endur per la frivolitat, malgrat treballar en
un cabaret, però que tampoc és cent per cent aigua clara. Malgrat el realisme,
hi ha moments en què els personatges passen del grotesc al sublim. Aquesta és
la força d’aquesta novel·la, els protagonistes són molt creïbles. I més quan la
narració passa de la tercera persona a la primera, entrant en l’ànima dels
personatges.
L’únic retret que li puc fer a aquesta obra és
que comença amb més força que no acaba, amb un final massa obert, deixa massa
fronts en suspens. Però, per exemple, un dels passatges que més m’ha agradat:
“Ha endevinat que no ve per ella. Quan un home desitja una dona se li coneix de
lluny. Ella hi entén, en això. El desig
d’un home és com el bull d’una olla. No es pot dissimular. Els homes no
saben dissimular. En canvi, les dones, que en són de diferents...” (61).
M’han comentat que Mercè Rodoreda i Joan
Sales, en les seves cartes, es carregaven aquest autor, deien que no mereixia
el premi. Potser La plaça del diamant
és més bona, però aquest llibre tan ben escrit, d’alta literatura, no es mereix
el menyspreu en què ha caigut. Per això ara en faig aquesta ressenya, per
provar de treure’l del pou de l’oblit.
MASSÓ, Enric Viure no és fàcil. Barcelona: Biblioteca Selecta, 1961