La república invisible de Joan Peruga

La república invisible, o l'intent d'entrar en l'interior, l'ànima d'aquest país, a través de la seva història fins avui. Una història que se'ns va mostrant en la relació entre un periodista català i l'encarregada de la biblioteca d'Andorra, que és bibliòfila, i vol recuperar un llibre escrit el segle XIX per una aventurera anglesa que suposadament va travessar els Pirineus per veure Andorra.

La recerca d'aquest llibre és l'argument del llibre, en una història amena i profunda alhora, molt rica literàriament, o, fins i tot, poèticament. "no hi ha res al món comparable a un llibre", diu Maria, la bibliotecària. És veritat, no hi ha res millor, ni de fora ni de dins, embelleix les parets i l'ànima. "encara que el pitjor enemic de tots, (...), és igual que en el cas de les persones, allò que contenen a l'interior", si el que hi ha dins el llibre no és bo, a la llarga s'oblida, generalment. El que esperem que no passi amb aquesta obra.

"No queden més paradisos que els perduts", deia Proust citat en aquest llibre, i un personatge diu que aquest serà el cas d'Andorra. Una roca que cau de la muntanya sobre els edificis del centre, al final del llibre, seria el símbol d'aquesta decadència. Diuen que l'art s'anticipa al futur, jo crec que tant com retorna al passat. Sigui com sigui,  aquest llibre no és el resultat de cap decadència creativa, ni es mereix de romandre invisible en la literatura catalana actual.

PERUGA, Joan. La república invisible. Barcelona: Proa, 2004