Presentació del club de lectura sobre Anticànons que porto jo a la Biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet, el darrer dijous de cada mes. Hi sou convidats!
Entiendo el catalán muy bien porque Pere Bessó, gracias a su amistad, me impulsó a estudiar un poco de catalán. Me enseñó también las diferencias fundamentales entre el catalán de Cataluña y el catalán del País Valenciano. También porque el que fue mi compañero durante muchos años (poeta y profesor) leía mucha literatura en catalán y la leíamos juntos.
Lo rebelde
-
Qué confuso y variable es el lenguaje, Xiao. De niño me llamaban rebelde si
no paraba o si llevaba la contraria o si no obedecía. De joven me ll...
SATIE
-
*Erik Satie (1891, Ramón Casas).*
*Satie *
*L’hivern i el fred *
*eren de color blanc. *
*Un blanc sense malícia *
*traient el cap en els meus r...
20
-
Dues dècades de bloGuejat, ja. Increïble com vola el temps. El vaig
estrenar amb trenta i tants i ara, amb cinquanta i tants, continuo amb
aquesta fin...
"PETITA HISTÒRIA FAMILIAR" de Josep Maria Llompart
-
Enguany commemorem el centenari del poeta mallorquí, avui compartim un
poema amb el qual ret homenatge a Pompeu Fabra. El poema és llarg, però ens serveix...
Solitud
-
Terrassa. Fotografia: Empar Sáez
*SOLITUD*
Mitjanit, i no hi sou, germanes meves.
Es belluga trist el xiprer.
Obriré aquestes cambres embruixades,
qu...
Edifici Flatiron.
-
«The Flatiron» (Edward Steichen – 1904)
En Peter era un jove de Nova York , despreocupat de quasi tot i maldestre
en qualsevol feina que se li presentava...
INSPIRACIÓ AL VIANA
-
En la hornacina reposa
el tiesto más palaciego,
la alegría del patio;
mientras mis sueños navegan
en un barquito andaluz.
Imma Ginovart
Va p...
1800
-
Un dia com avui, vaig crear aquest espai i va ser quan va néixer
l'Arlequí. Però què és un número 1800? És important haver arribat a
aquesta xifra? Po...
Therèse Raquin, d'Emile Zola
-
Aquesta lectura ha estat motivada per l'adaptació teatral centrada en el
personatge femení de la Thérèse Raquin que fa unes setmanes va programar el
teat...
Ara mateix
-
*La mirada xafogosa*
*com la pell*
*nua *
*xopa *
*fins als cabells.*
*T'he preguntat què passava*
*m'has dit no sé pas què.*
*I els ulls...*
*tenies ...
¡Viva la libertad carajo!
-
De vegades, als tuits d'en Milei, el de la motoserra, he gosat corregir-li
el seu famós: 'Viva la libertad carajo' indicant-li l'absència de la coma
darre...
LECTURA TEATRALITZADA DE AIXÍ COM PENÈLOPE.
-
Aquest poemari té vint anys de vida i casualitat del fat, ens en va fer
adonar la Leti, bibliotecària i conductora del nostra Club de Lectura, vint
s...
Toquem
-
No crec en les casualitats màgiques però si en la serendipitat. És un terme
que prové de la ciència i que designa aquelles descobertes que es fan per
atzar...
Primera presentació: uf, va dir ella!
-
Va ser dissabte passat i va anar molt bé. Quinze dies abans vaig tenir una
mena de pànic escènic *avant la lettre* (però si jo soc tímida de mena, per
qu...
"EL BLAU AL MEU COSTAT"
-
Divendres 11 d'abril a les 18:30 a la Biblioteca del Vapor Vell tindrà lloc
la presentació de la primera novel·la de la meva filla Eva titulada "*El
b...
Lang Lang en una història al revers.
-
Experimentant amb la literatura.
Benvolguts, benvolgudes,
L'altre dia, en el monogràfic de finals impartit magistralment per la
Cristina Garcia Molin...
El que hem perdut
-
De vegades, la vida no va del que guanyem sinó del que hem perdut. No és el
que fas, ni el que conrees qui fa qui ets. No va d’això, no es tracta
d’això....
Regals
-
Us farem un petit regal- Em diu l'Elisa – L’Ylva (Lloba) l’han
decomissionat, i es venia com a ferralla. L’ha comprat una ONG que no és
una ONG, és una de ...
L’HANDOL COSTA, de Pere Costa Pagès
-
No és un llibre d’història sinó un llibre que de fets i persones
relacionats amb l’esport de l’handbol se’n pot bastir una filosofia de
vida. Un llibre b...
Un cas senzill
-
El sots-inspector aplicà el manual i començà amb les indagacions escaients
al cas: la desaparició d'una persona adulta.
La persona desapareguda, anomen...
FELIÇ
-
Avui,
aquesta nit,
els que estem més lluny ens sentim més feliços,
el Barça,
de vegades,
és el que ens uneix en la distància,
per això crit d'alegria:...
Bona nit i tapa't
-
Avui, 21 de març del 2021, és l'aniversari d'aquest blog, el catorzè. I és
una data molt especial, perquè també és el dia que el Bona Nit publicarà la
seva...
Conjunció
-
Aquestes setmanes passades, els aficionats a l'astronomia estaven molt
emocionats: estava a punt de donar-se la conjunció de dos planetes: Saturn
i Júpiter...
Topares
-
Fotografía de hace muchos años, el fotógrafo puede que fuera el hijo de
Ildefonso, que han sido fotógrafos en Elche.. Los muchachos estarán ahora
bien ade...
"EL RASTRE DEL PENITENT" AL MEMORIAL DEMOCRÀTIC
-
La història de *Josep Amill Piñol* ha estat recuperada en bona part des de
la feina del *Memorial Democràtic,* l'organisme del Departament de Justícia
d...
ANNA AKHMÀTOVA
-
ANNA AKHMÀTOVA va néixer l’any 1889, a prop d’Odessa. El nom patern era
Gorenko però el seu pare, noble d’ascendència tàrtara, no volia veure el
seu nom...
El deute
-
Aquell home sempre tornava tard. Per tal de passar desapercebut, entrava a
casa sigilosament. Però la seua dona sempre se n'assabentava, debia tenir
les sa...
LA MARE
-
Sento la teva veu que em crida: "nena",
només les mares tenen la màgia
de fer-nos sentir nenes i nens, sempre.
Quan la mare ens deixa,
perdem aquest privil...
Nadal 2019
-
Santuari de la Mare de Déu del Mont.
El meu desig? Que servem la capacitat de sentir alguna cosa nova, brillant,
esperançadora enmig d’aquesta bogeria ...
UN CAMÍ ENTRE LA PINEDA
-
*Branques, tinta sobre paper (Júlia Costa)*
MONÒLEG DE LA POETA MALALTA (2)
No és amagar el dolor,
més aviat es tracta, en el dolor,
d'enyorar un ...
griFOLL museum: poema - grifoll
-
griFOLL museum: poema - grifoll: Recordaré allò que mai no va passar i allò
que se’ns va endur per no tornar. Recordaré com hagués estat, com va ser,
com s...
poema - grifoll
-
Recordaré allò que mai no va passar i allò que se’ns va endur per no
tornar. Recordaré com hagués estat, com va ser, com serà, i aquella porta
que vam hav...
La mort i la donzella
-
Hevrin Khalaf
Entre Síria i Turquia el poble kurd havia edificat un espai d’esperança. Hevrin
Khalaf, executada el proppassat 12 d’octubre per mercenari...
Turistes
-
Edinburg
Els turistes són sers ben curiosos. Sembla com si ser turista no sigui un
fet circumstancial sinó una manera de fer i estar. Vesteixen diferent ...
Les notes de la presentació
-
Tot i la forma de dietari, el protagonista d’aquest llibre no sóc jo, és
Josep Pla. És veritat que el llibre va començar sent un dietari personal,
però de ...
Poesías Amor y Moscas
-
*Poesías Amor y Moscas* *(Lluís Viñas Marcus, 2018)* es el título del
último libro de poemas que he publicado. Y claro está, este hecho es para
mí una ale...
Cols de Brussel·les amb olla de pressió
-
*Ingredients: (per a 4 persones)*
*1 quilo de cols de Brussel·les*
*2 patates grosses*
*4 grans d'all*
*1 ceba*
*100 grams de butifarra *
*(altres cops ...
ODA SENSE NOM
-
Tan local, tan universal La Rambla és meva, és nostra. Com una mare
amatent, ens diu: vine a casa. A voltes se’ns torna esquerpa, ens expulsa a
poc a poc...
não sou nacionalista
-
*actualització de l'article publicat el 2012 en aquest blog *
aquest article al diari El Público parla d'alguns possibles raonaments per
a no ser nacio...
DE CLARA MUERTE
-
Fuente de la imagen:
3.bp.blogspot.com
*En una bolsa plástica *
*o en una humilde sábana *
*caben más muertos *
*que en todas las fosas comunes *
*que ex...
Col·lecció de moments (i 5)
-
Per cloure aquesta sèrie d'apunts de recordatori
del blog Col·lecció de moments,
de la Carme Rosanas,
se m'acut,
com a cosa també de molt bon reco...
Relats conjunts - El cavaller irritant
-
Berthold Woltze, 1874, Der lästige Kavalier *I pensar que a vegades hi ha
dones que es queixen de ser invisibles!*
*Qui tingués unes bones arrugues i els...
COM OCELLS... aquarel·la
-
Despert, destapà el cos...
Prou pensava en peus al mosaic...
A la claraboia el pardal
esmolava el bec...
Soroll vidriós metàl·lic
no becava formigues,
ni ...
A reveure
-
Cor Blanquerna havia a tractar del llibre de *l'Art de Contemplació*, per
açò volc finir lo *Llibre de l'Amic e l'Amat*. Lo qual és acabat a glòria e
laus...
Estimada Montserrat
-
*Estimada Montserrat,*
*Just estrenar el novembre, et vaig escriure, pensant en avui. No sé què
haurà passat, o sí que ho sé; que la lletra va quedar m...
Antònia, la meva dona
-
[image: Antònia, retrat a l'oli Ferran Cerdans]
Antònia, la meva dona
Oli sobre tela - 38 x 61 cms. - 2016
*Quadre a partir d'una f...
Potassa
-
Com cada dia havent dinat, prenc cafè amb l’oncle. Per cert, si és que hi
ha algun lector que té la paciència de seguir els meus articles – cosa
dubtosa, ...
Exposició DONES: DES DE DINS, DES DE FORA
-
Esteu convidats a la *inauguració de la propera exposició: *
*DONES, DES DE DINS, DES DE FORA*, que es farà el dia *3 de març a les
18.30 a la Sala d'art d...
AGAFATS
-
Em vaig quedar glaçada en llegir que Tatiana Sisquella ens havia dit adéu.
No la coneixia de res però em transmetia confiança, naturalitat i molta
frescor...
No trepitgeu l’educació
-
La recent publicació de l’Informe PISA ha tornat a esvalotar els ambients
polítics i mediàtics de tal manera que hom podria arribar a sospitar que,
si le...
EL VERB DONAR
-
*Torna a l'inici *
.
*Compte amb el verb DONAR:*
*El verb DAR castellà no sempre equival al verb DONAR català. Molt sovint
equival al verb FER o FER + INF...
9 comentaris:
T'expliques molt bé Helena.
Gràcies per convidar-nos a l'Anticànons
Xavier,
Has rebut el que us vaig enviar a tu, la Carme i l’August?
Qué interesante un Club de lectura...
Ojalá viviera cerca para ir...
Un beso grande
Ana,
És a l'Hospitalet!
Ya. A 800 kilómetros de mi casa...
Ana,
I com és que entens el català?
Entiendo el catalán muy bien porque Pere Bessó, gracias a su amistad, me impulsó a estudiar un poco de catalán. Me enseñó también las diferencias fundamentales entre el catalán de Cataluña y el catalán del País Valenciano. También porque el que fue mi compañero durante muchos años (poeta y profesor) leía mucha literatura en catalán y la leíamos juntos.
Ana, que curiós!
Gracias, Helena...
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada