1.7.09

Vals de Francesc Trabal

Més enllà del joc de paraules Tra-bal/ Vals, la idea del vals és present tant en la forma, els capítols que venen a ser part d’una composició musical (Preludi/ Invitació al vals/ Divertiment/ Vals / Final) com en el fons: la vida del protagonista, Zeni, és com un vals, en el sentit que no vol tocar de peus a terra, no vol lligar-se a ningú, a cap noia. Si un llibre, per ser bo, ha de “sorprendre i pertorbar”, que deia Wilde, aquest ho fa i molt.

De la mateixa manera com el baró rampant s’enfila als arbres i no vol baixar, Zeni comença de fer voltes amb el seu vals particular i ja no vol saber més de lligams atàvics. Surt amb una, dues, fins a sis o set noies alhora, i tot i que en general no se n’aprofita massa, les té enganyades i algunes d’elles se n’enamoren perdudament. La seva immoralitat el fa baixar cada cop més al mateix temps que el vals “s’eleva”, no toca pràcticament amb els peus al terra. Una primera noia, Teresa, la que sembla que sí que hauria estimat, però era massa gran per a ell, el fa buscar una sortida en les altres, que acaben esdevenint masses sortides. Ja ho diu algú en el llibre: “que l’home sigui més gran és igual” (46). Però que ho sigui la dona, no.

Hi ha fragments molt poètics, em recorda Kavafis: “Teresa es mirava amb uns ullets tots de cara endins el seu amic” (63). O bé Valéry: les cartes entre Raya i Zeni, “el carter mateix quan les repartia les duia a l’orella, com un cargol de mar, creient sentir-hi una vida misteriosa a dintre”(170).

O estimes, o ets del tot indiferent, per a un personatge. “La resta és immoral” (120). Per a Zeni, es pot ser amic, apreciar, en aquest sentit té la seva part de raó. L’obra és una hipèrbole, en realitat seria dificilíssim de sortir amb sis o set noies alhora.

La frivolitat de Zeni s’encomana a tota la història: fins i tot la guerra, on ell és allistat, queda en un no-res, era una equivocació, queda deslliurat doncs. L’escriptor juga a redactar les cartes d’amor de Raya, i d'altres, que sempre són embafadorament sentimentals. A Teresa li promet un “vals” en disc, a Joana li regala un llibre de Goethe, Ifigènia a Tàurida. Joana l’interpreta en relació a ell, tot trasbalsant-lo.

“El seu vals no tenia començament ni fi”(215), “com una baldufa ressonant la mà que estirà el fil qui sap on era” (216). Es trobaria entre la follia i el seny: “Aquest seny de Zeni, ¿no li pot fer mal?” (219). Ara ve l’altre punt de vista: “Aquell somriure d’infant” (250). Malgrat tot, és innocent? La innocència perversa, que diuen. Els defectes i les virtuts solen ser dues cares de la mateixa moneda. Kafka, que tampoc es casà mai, em fa pensar que la maldat de Zeni potser no ho és tant, en el no voler-se lligar. Crec que són dues coses diferents, ser capaç de casar-se o no ser-ne, no són bones o dolentes per elles mateixes.

La hipèrbole, com sempre, només és per arribar al lector, que en ser pertorbat esdevé més savi. Una història, a més, molt original, no és en absolut una obra que et puguis estalviar de llegir.

TRABAL, Francesc, Vals. Barcelona: Cercle de Lectors, 1990

4 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Fa molt que vaig llegir aquest llibre, altament recomenable. Jo, però, ja t'ho dic ara, no l'hauria sabut recomenar com tu.

"...al lector, que en ser pertorbat esdevé més savi".

Quina frase més estupenda! Per molts anys que ens pertorbin, sense que massa ens destorbin.

Bona nit i gràcies!

Unknown ha dit...

També m'ha encantat aquesta frase, que bé que condensa l'efecte d'un bon llibre!

Helena Bonals ha dit...

Doncs la paraula "pertorbat" l'he canviat per "mossegat", en un recull dels antis. Em sonava millor, però ja que us agrada l'anterior, potser la mantindré.

Aquest llibre és un dels meus millors antis.

Unknown ha dit...

Pertorbar: torbar la quietud, l’assossec (DIEC). Potser també s'escauria "sacsejar", o "somoure".
En qualsevol cas, no caldria sinó, tu ets la mestressa de les teves paraules, ja triaràs la que més et plagui!